Ja és segur que no podràs llegir aquestes paraules, al menys no amb aquells ulls d'infinita saviesa. Mars de records, i de llàgrimes, de crits ofegats i de totes les vesprades que ens van faltar per viure.
Ara hi ha una mirada més en la que perdre'm a fotografies, un seient que mai més passara desapercebut i mil paraules que no pensen sortir, perque saben que ja no les escoltaras. Era veritat allò de que la vida era una mentira, que tan prompte se't feia eterna com per a mi s'ha tornat efímera, i segur que hi ha mil veritats més. Ara eres un somni del que no podràs despertar, del que jo desitjaria no haver despertat. Així que somia, amb tot el que ens va mancar. Un poc més sola al món, matinada mirant al cel. I si ja em costava aquella casa mig buida, ara s'ha tornat impossible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario