Estimats, estimades:

Per davant, huitanta-nou dies de nostàlgies absurdes, boires baixes i gèlids vents. Huitanta-nou dies de pluja, de gotes relliscant pel vidre, lluitant per guanyar una absurda carrera al temps, una altra més, creient que aquesta vegada seran les guanyadores.

Dies d’exàmens, de litres de cafeïna enllaunada, dies en què centrar-se no és una opció, dies sense vida, en què sembla que mors poc a poc.

I entre les tristes fulles i els jerseis de punt, la incessable recerca de aquesta cosa, alguna cosa més perquè tot sigui perfecte, la peça clau.

Alguns idiotes li diuen amor.