jueves, 29 de diciembre de 2011

Estimades, estimats:
En moments com aquestos, de plutges falsejades i extranys en la nit, em confesse addicta a l'heroïna imaginada en els braços d'algun actor de nom pacífic, a córrer darrere de submarins grocs que abandonaren les paraules dels somnis per a trasladarse a la calçada i a buscar xocolateries per a acabar bocabadada davant un xiquet de cabell arissat que compartia taula amb papes i un Cola-Cao que ningú es prendria. 

Si contínue confessant dire que m'han vingut més d'un parell de noms al cap entre les rialles, les cames inquietes i les mans que viatjaven inconscientment a la boca. I més d'un somriure d'anhel m'ha tapat els llavis mentre sonava aquell what a wonderful world...

No hay comentarios:

Publicar un comentario