viernes, 3 de febrero de 2012

Estimades, estimats:
Tímidament, comença la melodia. Últimament sempre parle de música.
Silenci! 
L'habitació es plena de notes, tanque els ulls. Que semble que no la escolte, per a que sone encara més sincera. Quasi sense voler, la veu trenca la complicitat, acabada d'inaugurar, dels compassos amb els apunts de la renaixença. Em perc en un Berlin gelat, de rellotges sense agulles y curanderes sense llicència. Sona un violí. Probem sort, i tornem a perdre. Les mans entrellaçades, inevitablement. Però fins i tot a Berlin les nits acaben. 

2 comentarios:

  1. Siempre he dicho que tenía que aprender catalán xD.Este verano estuve 5 días de Campus Universitario en Valencia y recuerdo que el primer día no entendía nada,al tercero ya podía entenderlo sin muchos problemas aunque hasta el cuarto día no empecé a decir pequeñas palabras.Me gusta.Así que creo que comenzaré a practicar un poco cada vez que entre en tu blog ¿te parece bien que me corrijas?Por cierto,no sé porque no te seguía este blog hasta ahora ¿es el de siempre o lo has cambiado? Un beso grande :)

    ResponderEliminar
  2. Pues encantada de que te guste. Aunque claro, no soy la mejor para corregir...¡Se hará lo que se pueda!
    Este es, en realidad, el primer blog que tuve, lo abrí, lo cerré, borré todo... Se han perdido muchos textos :) Y seguramente no lo seguías porque no lo publicito tanto, aquí escribo para mí y sólo para mi.
    Un besazo!

    ResponderEliminar