viernes, 9 de noviembre de 2012


Estimats, estimades:

“Piensa en lo que yo te he dicho, no en mi, sino en las cosas buenas”

I ací em tens, pensant en el que em vas dir, mentre escolte una cançó d’eixes que també et fan pensar en coses bones. I és cert que, quant t’adones, hi ha mil coses bones en contra d’aquella xicoteta cosa roïna que pensaves que no et deixaria tornar a riure. I quant dic riure no em referisc a un somriure tímid d’aquells que fas quant et creues amb un conegut, d’aquells que fas quant de colp recordes alguna estupidesa; em referisc a trencar el cel, el gris i fins i tot trencar-te a rialles. I ja, ja sé que en el nostre cas els somriures es queden curts i les rialles, de vegades, tampoc estan a la altura de les nostres bogeries. Tu ja m’entens, tu sempre m’entens.

Però be, estàvem parlant de coses bones. Permet-me que, en avant, passe a anomenar-les simplement com a coses nostres. Com els nostres passeigs cridant al cel cançons d’Estopa, soltant els braços i sentint el vent, deixant-nos la gola per un crit de llibertat. Llibertat que ens arravaten a les nits de bruixes, però que nosaltres sabem fer especials amb un parell de gots i un poc més de son. Però si hi ha una cosa que siga realment nostra, més enllà de totes les nits que hem viscut i totes les que ens queden per viure, i un poc més enllà encara de tots els besos, de tots els abraços que agraisc, vull i necessite dia rere dia, i si, encara un poc més enllà de les cançons mal entonades a les nits de Sant Joan, allà, un poc desprès de totes les nits que encara hem de cansar amb mil balls i mil riures, allà es troba eixa felicitat que només tu saps fer-me sentir. 


2 comentarios:

  1. M'emocione jo que no tinc res a vore però no puc evitar comentar. Sou tan mones, us estime com no sabeu.
    Arantxa, impresionant com sempre.
    Amparo

    ResponderEliminar
  2. Y que digo yo ahora? Bueno supongo que es evidente que yo no soy de palabrerías de estas pero me limitaré a reflexionar que una a veces es víctima de lo que intenta consolar, contradictorio, sí, pero no lo veo problema, porque hablarte a ti a es como pensar en mi y por lo que veo no me sale nada mal la jugada. Bueno que no se si me explico, sí sé, por suerte, que probablemente me entiendas. Que si para ti estos párrafos hablan de mí, para mí, hablan de ti. Gracias. Y que muchos e infinitos besiiiis :D

    ResponderEliminar